Loquillo i la Nova Cançó

Mantinc la teoria que a casa nostra hi ha un determinat tipus d’artista que quan triomfa ho atribueix –al marge del mèrits propis- gairebé sempre a la intel•ligència del públic que sap valorar com cal la qualitat del seu treball. Aquest tipus d’artista però, quan fracassa, la culpa no acostuma a ser mai seva ni del públic intel•ligent, la culpa és gairebé sempre de la Generalitat. Però no de la Generalitat del tripartit o la del Pujol, sinó que la culpa és de la Generalitat i punt. Un dels artistes que tinc catalogats en aquesta categoria seria el cantant roquer José Maria Sanz “loquillo”.

Serveixi la introducció per referir-me a un article que publica el cantant de marres al Periódico del passat dilluns 13 d'abril amb el títol de Feliz Cumpleaños, on desbarra considerablement a l’hora de referir-se al 50 aniversari de la Nova Cançó, que era aquell moviment que durant el franquisme reivindicava l’ús normal de la llengua catalana a través de la cançó. El senyor “loquillo” ja sigui per ignorància –que ho dubto- o ja sigui per mala fe, es mostra escandalitzat perquè l’Administració catalana ignora d’aquesta efemèride els artistes següents:

El Dúo Dinámico, Los Pájaros Locos, Los Sirex, Los Munstang, Alex y los Finders, Lone Star, Los Salvajes, Gatos Negros, Cheyenes, entre otros.

Com podeu veure, es tracta de grups que mai han estat considerats –com és lògic i natural- integrants de la Nova Cançó i això no vol dir que tots ells no siguin grups de reconegut prestigi, llarga trajectòria i molt estimats pel públic català. Una cosa no treu l’altre i que cada palo aguante su vela.

Potser quan escriu entre otros estigui pensant en “Loquillo y Trogloditas”, però si espera que algú els consideri integrants de la Nova Cançó, crec que va molt equivocat. Una altra cosa seria –digueu-me malpensat- que vulgui fer mèrits per rebre alguna oferta de la lideresa madrilenya -a l’estil de l’exiliat bufó Boadella- per promocionar el rock a la perifèria de la capital.