...i el cinisme de ZP i els sociates
A primers de 2006, quan el president Maragall ja havia caigut en desgràcia i el Psoe estava treballant per trobar un substitut com a candidat per les eleccions a la Generalitat, es va produir l’episodi aquell en que el ministre Sevilla, sense saber que els micròfons estaven oberts, li comentava al secretari general de Comissions Obreres que no es podia comptar amb en José Montilla en base a que encara era aviat per un candidat “xarnego” a la Generalitat.
Sempre he pensat que el micròfon el van deixar obert expressament i que un cop analitzades les reaccions, van arribar a la conclusió que es podien permetre presentar un xarnego com a candidat i cap problema. Tampoc m’he cregut mai aquesta tesi de que els socialistes catalans i el Montilla en particular s’havien “insubordinat” a les directrius del Zapatero i que, ves per on, en Zapatero no havia pogut “complir” amb l’Artur Mas el pacte de cedir la Generalitat a canvi de retallar l’estatut. El Zapatero –pobret- no ha pogut evitar (catxis!) que el Montilla tirés pel dret i aconseguir conformar el segon tripartit. Res de transversalitat o sociovergència. Engany per partida doble i el Mas amb un pam de nas.
I ara toca Euskadi, on els socialistes del Patxi López aposten per prescindir de la transversalitat. En aquest cas amb l’agreujant de fer-ho de bracet del PP, però ja se sap, la política no-nacionalista, perdó, la política constitucionalista, és el que importa. De l’estat plurinacional i plurilingüe que predicava el Zapatero que li va guanyar la partida al Bono i a la Diez, amb l’ajut del Maragall, hem passat a l’Espanya uniformitzadora i castellanitzadora actual, ja sigui sota formes sibil•lines a Catalunya, o sota formes barroeres a Euskadi.
I el Francisco José López, que no sé si és maketo o té complexe de maketo, peró que euskaldun segur que no és (entenent que si només saps dir egunon o eskerrik asko no ets eukaldun), anant a classes d'euskera tres cops per setmana. Potser acabi aprenent euskera, però no me l'imagino aprenent a ser lehendakari.
A primers de 2006, quan el president Maragall ja havia caigut en desgràcia i el Psoe estava treballant per trobar un substitut com a candidat per les eleccions a la Generalitat, es va produir l’episodi aquell en que el ministre Sevilla, sense saber que els micròfons estaven oberts, li comentava al secretari general de Comissions Obreres que no es podia comptar amb en José Montilla en base a que encara era aviat per un candidat “xarnego” a la Generalitat.
Sempre he pensat que el micròfon el van deixar obert expressament i que un cop analitzades les reaccions, van arribar a la conclusió que es podien permetre presentar un xarnego com a candidat i cap problema. Tampoc m’he cregut mai aquesta tesi de que els socialistes catalans i el Montilla en particular s’havien “insubordinat” a les directrius del Zapatero i que, ves per on, en Zapatero no havia pogut “complir” amb l’Artur Mas el pacte de cedir la Generalitat a canvi de retallar l’estatut. El Zapatero –pobret- no ha pogut evitar (catxis!) que el Montilla tirés pel dret i aconseguir conformar el segon tripartit. Res de transversalitat o sociovergència. Engany per partida doble i el Mas amb un pam de nas.
I ara toca Euskadi, on els socialistes del Patxi López aposten per prescindir de la transversalitat. En aquest cas amb l’agreujant de fer-ho de bracet del PP, però ja se sap, la política no-nacionalista, perdó, la política constitucionalista, és el que importa. De l’estat plurinacional i plurilingüe que predicava el Zapatero que li va guanyar la partida al Bono i a la Diez, amb l’ajut del Maragall, hem passat a l’Espanya uniformitzadora i castellanitzadora actual, ja sigui sota formes sibil•lines a Catalunya, o sota formes barroeres a Euskadi.
I el Francisco José López, que no sé si és maketo o té complexe de maketo, peró que euskaldun segur que no és (entenent que si només saps dir egunon o eskerrik asko no ets eukaldun), anant a classes d'euskera tres cops per setmana. Potser acabi aprenent euskera, però no me l'imagino aprenent a ser lehendakari.
Escrits
6 comentaris:
Darrerament tots els presidents sociates van a classes de llengua...
Dels socialistes espanyols i acòlits perifèrics ja sabem que en podem esperar, qui no fa els deures són independentistes de "pacotilla" que tenim per aquestes llars que és presten a tocar cuixa abans de donar virtud a la dignitat
Carquinyol
Classes de llengua...per parlar, o per llepar?
Saltenc
Això de tocar cuixa sempre és un problema i d'independentistes de "pacotilla" n'hi ha uns quants, però la majoria són de pedra picada i espero que els hi arribi el seu moment el més aviat possible.
Això té nom, mmmm... govern de la metròpoli?
Salut
Euskadi es diferent, de fet varen ajornar aquest pacte per les converses amb ETA, recordo que Gorka Kener ja ho havia avisat fa cinc o sis anys que acabarien pactant PSE i Pp. Allí tot és molt diferent d'aqui. Ara, s'ha de veure com funciona l'invent......
Euskadi és diferent, però amb unes regles del joc no manipulades el pacte psoe-pp seria impossible.
Aquest pacte podria ser el principi del fi del ZP.
Publica un comentari