Catalanofòbia autòctona

De falangistes i ciudadanos

Digueu-me masoca, però moltes vegades no puc evitar llegir els articles que publiquen dos il·lustres espanyolistes nascuts a Barcelona -amb pàgina i columna fixa a la Vanguardia i el Periódico respectivament- i que no són altres que en Francesc (sic) de Carreras i el Félix de Azúa. Només d'escriure els seus noms ja m'agafen esgarrifances i pell de gallina! brrrrrrrrrrrrrrrrr!!!

Al Periódico d'aquest dissabte i sota el títol de ¿lo cortés quita lo valiente? el no-nacionalista escritor español Félix de Azúa no estalvia desqualificacions ni insults -al més pur estil del Quiménez Losantros- contra bascos i catalans, ja siguin nacionalistes, socialistes o simples passejants de la Rambla.

A partir de l'episodi del veí de Lazkao que la va emprendre a cops de mall contra una herriko taberna, el senyor Félix desqualifica al candidat socialista Patxi López, tot titllant d'error el seu posicionament en contra del "ojo por ojo", a continuació es lamenta amargament que "en el País Vasco solo matan unos", que els "progres" només es queixen dels episodis de violència si passen a l'Àfrica, que els catalans estem encantats amb el terrorisme si passa lluny de casa, i que els del Partit Nacionalista Basc no estan interessats en acabar amb la violència perquè "es su arma de chantaje".

I per si no n'hi hagués prou, a continuació carrega contra la premsa anglesa i nordamericana per parlar de "patriotas vascos" i altres curselieries decimonòniques com tractar-los d'abertzlales i gudaris. I la traca final: "lo que hay en el País Vasco es un movimiento fascista en toda regla, protegido bajo mano por el poder eclesiástico y político" Azúa dixit!.

No m'estranya que vegi feixistes per tot arreu. Dimonis familiars? ho desconec, però coneixent a la majoria dels seus col·legues conciutadans, molts d'ells fills d'il.lustres falangistes catalans, no m'estranyaria. Falangistes del més alt nivell, reconeguts delators de "rojos y separatistas" com ara els Carlos Trias o José Ribas, patriarques d'una extensa nissaga de pijociudadanos sovint amb la "careta" d'intel·lectuals esquerrans o d'anarquistes per tal de dissimular els seus orígens vergonyants.

Falangistes amos de la Barcelona dels anys quaranta/cinquanta i que encara mantenen monuments a la seva memòria. Aquesta setmana, en ple desmantellament del l'escultura homenatge a Jose Antonio Primo de Rivera, i després de més de quaranta anys de democràcia, s'ha sabut que queda un darrer monument a la memòria falangista. Es tracta d'un monument a Nou Barris construït i dedicat al secretari territorial de la Falange, Don Carlos Trias Bertran.

El senyor Félix de Azúa i el senyor Francesc de Carreras, amb la connivència dels Grups Godó i Zeta, alliçonant-nos amb la seva prolífica prosa i advertint-nos gairebé a diari de les maldats dels nacionalismes perifèrics. Fills de falangistes i fills de la lliga reconvertits com a ciudadanos al servei del nacionalisme imperialista espanyol.

I és que no hi ha res pitjor que tenir l'enemic a casa.