diumenge, 22 / febrer / 2009

Credibilitat Sport

No m'agrada opinar del Barça a cop calent, és a dir, ni després d'una gran victòria ni després d'una derrota. M'agrada deixar reposar les sensacions i fer els anàlisis amb la màxima objectivitat possible. Objectivitat difícil de transmetre mentre no has paït un disgust o una alegria. Moltes vegades ni tan sols opino, em limito a assaborir la victòria o a oblidar la derrota. I el que sí no faig mai és comprar diaris esportius. Mai vol dir mai. Ni guanyant, ni perdent. L'últim diari esportiu que recordo haver comprar és un ...dicen i d'això ja deu fer més de 30 anys.

Tot i el meu interès en no dedicar ni un euro al manteniment d'aquest tipus de premsa, sí que haig de reconèixer que via google reader estic subscrit a bastants diaris digitals d'esports, tan d'aquí com de l'estranger, Espanya inclosa. I això em permet anar veient i llegint els titulars dels articles. A vegades et crida l'atenció un titular i cliques per llegir la resta de l'article. I això m'ha passat avui: he vist el titular del diari Sport, el 1x1 del Barça i en obrir-lo he trobat la valoració de tots els jugadors del Barça del partit d'ahir contra l'Espanyol. En general res a dir i fins i fins i tot comparteixo la valoració de'n Víctor -encefalogramaplano- Valdés, però quan he arribat a la valoració del Puyol, no m'ho podia creure. Transcric literalment:


PUYOL: 7 Epico
. Sustituyó a Abidal, lesionado, se colocó en la banda izquierda y realizó un partido más que notable


Si el periodista de marres repassés el vídeo del partit s'adonaria que ni partit èpic, ni partit més que notable. Res de res. No va lligar ni una jugada per la banda esquerra, perdent moltes pilotes i totalment descol·locat en el primer gol de l'Espanyol. Però essent això greu, el que realment considero greu, molt greu, gravíssim, és que tot un capità del Barça, de 30 anys d'edat i carregat d'experiència, no aprofités la seva entrada al camp, en el minut 23 de joc, per intentar frenar l'absurda deriva del joc del Barça, de caiguda contínua en la provocació, el joc brut i l'antifutbol, que és el que pretenia l'Espanyol i que l'àrbitre no donava símptomes de voler impedir-ho.

En Puyol, no només no ho va frenar sinó que a sobre va contribuir amb la seva actitud infantil i poc professional a que el joc continués per la mateixa línia esmentada. Al Barça només li interessava jugar a futbol i ahir no ho va fer. Al Barça no l'interessen ni les provocacions ni l'antifutbol. Segur que els jugadors ho sabien, però tot un veterà com en Puyol els hi hauria d'haver recordat i exigit per evitar caure en el parany.

En Puyol no va aportar res futbolísticament, ni es van notar els seus galons per reconduir un partit que havia començat malament. Si el diari Sport valora en Puyol amb un 7 épico y partido más que notable, jo valoro el diari Sport amb credibilitat 0 (zero).

Visca el Barça!



11 comentaris:

saltenc ha dit...

Es evident que estas opinant en calent ja que no em sembla raonable carregar el mort a Puyol, ahír va tenir les limitacions i garanties de sempre. Qui no va tenir el dia UNA VEGADA MES és l'àrbitre que va estar lamentable i per altra banda el fútbol, que AVUI com a filosofia ens demostra clarament perquè Grecia va arribar ser campiona d'Europa

garrofaire ha dit...

Potser sí que he opinat en calent, cosa que no acostumo a fer, però l'article del Sport m'ha "provocat". I no és que vulgui carregar-li el mort al Puyol, però la valoració que fa el diari em sembla excessiva.
D'altra banda em fotia ràbia veure que en Puyol, en lloc de fer valer la veterania i intentar que els companys s'oblidessin de les provocacions i el joc brut, també queia en el parany dels pericos i de l'àrbitre.
Esperem que només sigui un petit entrebanc en el camí cap el títol.

saltenc ha dit...

A Madrid ja estan preparant la Cibeles.

garrofaire ha dit...
Un administrador del bloc ha suprimit aquesta entrada.
Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Es podrien treure moltes conclusions del partit d'ahir, molts però moltes, però sí que és evident que quan va marxar Abidal i va entrar Puyol es va veure que va caure en picat la capacitat de pujada i d'agressivitat en l'equip, Puyol és evident que no és el culpable de la derrota del Barça però és ben cert que la lesió d'Abidal en els primers minuts es va fer sentir en el partit d'ahir

garrofaire ha dit...

Jordi,
que jugui de lateral l'Abidal o el Puyol no canvia gaire la cosa. Del que jo volia deixar constància era que la valoració que de'n Puyol feia l'Sport, em semblava excessiva i d'altra banda em fotia ràbia que un veterà com en Puyol no aprofités la seva entradA al camp per posar una mica de seny al joc del Barça, que no parava de caure en la provacació i l'antifutbol.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

T'he entès perfectament. Però precisament per això, normalment donaria igual però precisament dissabte Abidal estava jugant molt bé i feia unes pujades extraordinàries i Puyol, precisament dissabte també, no va tenir un dia dels més fins en cap aspecte. No va estar a l'alçada, això no vol dir que en altres ocasions sí, per suposat, és un jugador dels millors en la seva posició, com no!

Jordi ha dit...

Garrofaire, sento l'ausència, però vaig esborrar fa temps sense voler tots el links i els he anat recuperant poc a poc. Ara m'he recordat del teu perquè he pensat que a la Champions les garrofes es venen més cares, i vés per on, que m'has vingut al cap!!

Home, tampoc ens passem amb en Puyol, que és tot cor i sempre dona el 100%!!

L'1x1 de l'Sport no era gens adequat, et dono la raó amb això!! Si haguéssim guanyat, encara...

garrofaire ha dit...

Jordi,
com que estava convençut que m'havies esborrat perquè em ficava amb el Puyol...i amb el Valdés, per això no passava a posar cullerada. No volia ser impertinent.
Del cor del Puyol mai m'he queixat i fins i tot era puyolista quan jugava de lateral dret o quan eventualment feia marcatge a l'home, com en el cas del Figo.
Bé, amb el teu permís, ja aniré passant a ficar "culerada".
salut!

Jordi ha dit...

Pensa que jo per coses de futbol mai m'enfado amb ningú. Tothom té les seves opinions i són del tot respectables.

Sento el malentès, però quan un és patós de mena, passa el que passa... jejeje

garrofaire ha dit...

Cap problema!